La pedra seca a poboleda

print pdf

Introducció a un estudi del patrimoni de la pedra seca al terme de Poboleda

Des de fa un temps, ens hem proposat una tasca de cerca, catalogació, tipificació i estudi de les construccions de pedra seca al terme de Poboleda, on es conserva un llegat d'aquesta arquitectura popular. Alhora, s'ha de tenir en compte que existeixen altres restes, construccions, objectes i coneixements propis del món rural que s'han d'integrar en qualsevol estudi que es vulgui fer sobre Poboleda y la seva història. El de la pedra seca és una part d'aquest llegat. Per les seves característiques, mereix un estudi particular, tal i com es ve fent en alguns altres pobles.

A Poboleda, com arreu, l'abandó ha provocat l'ensorrament i la pèrdua d'una part d'aquestes construccions que ens han deixat els segles. Actualment, els marges de pedra seca són un dels elements claus del paisatge del Priorat i encara es fa servir com a imatge pel vi. Si ens aturem a observar, descobrirem l'abundància i l'art d'unes construccions amagades tant per la vegetació com pel costum de veure-les. Aquest treball també té com a objectiu promoure la valoració històrica i cultural d'aquest patrimoni alhora que donar-vos notícia del que ens proposem tot introduint breument alguns dels fets principals de l'estudi.mina de galeria.

L'arquitectura popular de la pedra seca es caracteritza per no utilitzar en les seves construccions materials de compactació, com fangs o ciments, y per valer-se de les seves formes per encaixar-les y de la pressió entre elles per sostenir-les. Les construccions més habituals i conegudes són els marges, però també hi ha mines de volta o de llargues galeries, basses, parets, canalitzacions, carrerades (marges de dues cares) i barraques de volta, entre d'altres. El fet arquitectònic més espectacular és la volta, tancant els sostres de les construccions en volta -o arcada- sustentada per la pressió que fan les pedres entre si. Una part d'aquesta arquitectura està relacionada amb l'aprofitament de l'aigua.

En el seu context, l'arquitectura de la pedra seca també es caracteritza per la dificultat de datar les peces amb precisió, pel desconeixement dels seus autors o reformadors, per ser producte d'un ofici transmès oralment que cada constructor adapta segons el seu enginy, per oferir semblances en cada àmbit geogràfic on les pedres tenen propietats y característiques semblants y per l'alt concepte de la funcionalitat i l'aprofitament dels escassos recursos dels que es disposa, fet que en si orienta una manera de viure: un marge no només serveix per sostenir la terra que s'ha de cultivar, també és el magatzem de les pedres que s'han de treure del tros.
El paisage de la pedra seca és fruit d'un gran esforç per conquerir terra i fer-la cultivable. És també una obra col·lectiva d'execució individual, dimensió que cal considerar tant per entendre possibles particularitats d'una construcció com l'estat de conservació en el que es troba cada peça i la seva viabilitat futura. Les mines, les basses, les barraques... són dins de finques particulars, abandonades o no, on sense esforços institucionals queden a l'arbitri de la propietat, de les possibilitats de cadascú i també resten a l'empara de la sensibilitat i del valor que cada persona pugui donar a les construccions.

En aquest context ens movem per tal de continuar donant forma al treball que ens em proposat i del que aquí us hem ofert una breu pinzellada. Sapigueu que qualsevol col.laboració, aportació bibliogràfica o informació serà benvinguda, inclosa la notícia d'una construcció i la deguda aquiescència per entrar a veure-la. Altres pobles ja fa temps que han comprés el valor d'aquest patrimoni i la seva feina serveix per comparar-nos-hi i per veure els mètodes emprats en anteriors treballs. Esperem que també us engresqui.