El ple de l’Ajuntament de Poboleda, en contra de l’exclusió financera

• Reclama a les entitats bancàries que incrementin l’atenció pública, sobretot per a la gent gran.
• S’insta les diferents institucions i administracions amb competències en l’àmbit financer, a actuar de manera immediata per revertir la situació impulsant mesures tant en l’àmbit legislatiu com en el de la gestió per revertir la situació.
• Es dona suport a la iniciativa del Govern de la Generalitat que ha presentat una Proposició de Llei per a garantir el servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera. Aquesta garantia s’haurà de fer, tal i com es descriu en el text de la proposta, a càrrec de les pròpies entitats financeres de manera voluntària o a través de la creació d’un fons que hauran de dotar les pròpies entitats. En cap cas, aquest servei bàsic ha d’estar finançat amb diners públics

En els darrers anys, les entitats financeres han anat minvant l’atenció personal als seus clients, han tancat oficines i suprimit serveis de caixers automàtics. Aquesta situació s’ha fet més palesa en dos grans àmbits.

D’una banda, a bona part de la gent gran del nostre país. La dificultat de conèixer i saber utilitzar adequadament les noves tecnologies els allunya de la inclusió financera. L’atenció personal ha estat sempre garantia de confiança i bon servei en un àmbit tan sensible i que afecta a la quotidianitat d’una part de la nostra societat a la que cal facilitar el màxim possible el seu dia a dia. En aquest sentit, el fet que les entitats bancàries hagin reduït a la meitat el número d’oficines d’atenció personal, ha deixat bona part d’aquesta franja de població sense atenció. En la majoria de casos, a més, la supressió de l’oficina ha anat acompanyada també de la desaparició del servei de caixer automàtic. I, d’altra banda, cal assenyalar que aquest risc d’exclusió financera va més enllà de la gent gran. Tant en municipis i comarques amb poca densitat, com en zones més poblades, però que les entitats financeres no han prioritzat, l’accés als serveis financers cada vegada ha anat empitjorant. La garantia de l’accés als serveis financers no es pot deixar en mans de les pròpies entitats financeres. El fet de no incorporar el factor humà de l’atenció als clients a la gestió de la seva activitat i prioritzar l’eficiència financera ha portat a l’actual situació de falta d’empara de persones i territoris. Cal afegir, en el factor territorial, la situació de les diferents ruralitats del nostre país. La manca d’arrelament, la pèrdua de població a molts municipis i comarques és sovint multifactorial. La falta d’oportunitats econòmiques, d’accés als serveis de salut i socials, d’accés a la cultura, a l’ habitatge, de mobilitat, etc., tots ells són factors que incideixen negativament. I encara, a bona part del territori, la bretxa digital, no de coneixement i formació sinó simplement d’accés territorial a les noves tecnologies. Cal intervenir des de les administracions públiques per a revertir la situació actual. I hi ha factors socials, formatius i d’acompanyament en què les administracions poden ajudar a pal·liar la situació. Però cal intervenir també des d’una vessant legislativa per a protegir a les persones més vulnerables, sigui per raons d’edat, de formació o senzillament per la falta d’equitat territorial en la implantació d’aquests serveis. Tanmateix, cal exigir que els costos els assumeixin les pròpies entitats financeres que no han sabut o no han volgut interioritzar i prioritzar el factor humà i territorial en la seva gestió. Els municipis també hem de ser part activa d’aquest moviment en defensa dels serveis bancaris bàsics per a tothom.